EL BÀSQUET

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

MARC DEL JOC:

• Durada: encara que varia amb la competició de la qual es tracti, la principal és la de la FIBA, segons el seu reglament el partit està dividit en quatre períodes de 10 minuts cadascun. En l'NBA la durada de cada període és de 12 minuts, i en la NCAA es juguen dos períodes de 20 minuts cadascun. Si el partit finalitza amb empat entre els dos equips, haurà de jugar-se una pròrroga de 5 minuts més. I així successivament fins que un equip guanyi el partit.

• Jugadors: l'equip presentat al partit està format per 12 jugadors com màxim. Cinc formaran el quintet inicial i els altres 7 seran els suplents. L'entrenador podrà canviar als jugadors tantes vegades com desitgi aprofitant interrupcions en el joc.

• Àrbitres: per a la majoria de competicions solen ser dos àrbitres els encarregats de dirigir el partit. Encara que per a moltes lligues professionals n'existeixin tres i per a unes altres amb molt baix pressupost un.
• Inici del partit: ha de col·locar-se un jugador de cada equip dintre del cercle central amb un peu prop de la línia que divideix el terreny de joc en dues meitats, situat cadascun d'ells en el seu camp. Els altres jugadors han d'estar fora del cercle. L'àrbitre llança la pilota cap a dalt des del centre del cercle i els dos jugadors salten verticalment per a intentar desviar-la, sense agafar-la, cap a algun company del seu equip.

• Taula d'anotadors: la taula d'anotadors (anotador, ajudant d'anotador, cronometrador, operador de la llei de 24 segons i, si cal, comissari) controla totes les incidències del partit (tanteig, temps morts, temps de joc, faltes, canvis...) i elabora l'acta del partit.

Principals regles del joc

Els cinc principis

Els 5 principis, segons James Naismith són:

1. Pilota lleugera que es controla amb les mans.
2. Cal botar la pilota per a poder desplaçar-se.
3. No ha d'haver-hi contacte personal.
4. S'assoleixen punts a l'introduir la pilota en una cistella col·locada horitzontalment i elevada.
5. No hi ha restriccions de possessió a un jugador.

Definicions

• Passes: després d'haver botat la pilota i tornar a agafar-la no es poden donar més de dos passes, encara que tampoc se'n permet donar dos i quedar-se estàtic; s'ha de deixar anar la pilota immediatament. També es poden realitzar passes de sortida, que solen ser freqüents en alguns jugadors, consisteix a donar un pas immediatament, i aixecar el peu de pivot abans de començar a botar la pilota.
• Dobles: un jugador no pot botar la pilota amb les dues mans alhora. Si un jugador bota i para de fer-ho, pot passar o llençar però no tornar a botar-la. Tampoc pot saltar amb la pilota agafada amb les mans i tornar a caure amb la pilota agafada sense haver-la passat ni llençat.
• Pivotar:És el moviment en el qual es pot moure un peu en totes direccions, mentre que l'altre roman quiet a terra.
• Zona: no es pot romandre més de 3 segons seguits a la zona, que és l'àrea restringida de l'equip contrari quan la pilota es troba en el seu camp.
• Treure de banda o de fons: s'ha de treure abans de 5 segons; si no, la pilota passarà a possessió de l'equip defensor en el mateix punt en el qual es comet la infracció.
• Temps de possessió: el temps límit de possessió que té cada equip per a llançar i que la pilota toqui en el cercle o entri en la cistella és de 24 segons.
• Camp enrere: l'equip atacant una vegada hagi passat la pilota al camp del contrari no podrà retrocedir-la fins al camp propi durant aquesta jugada.
• Falta personal: quan un jugador entra en contacte amb un adversari i li causa un desavantatge. Al fer-ho, serà castigat amb una falta personal. A la cinquena falta (6 en l'NBA) el jugador serà eliminat.
• Falta antiesportiva:la falta antiesportiva consisteix a posar en perill el físic de l'adversari.
• Falta tècnica: falta d'un jugador o d'un membre de la banqueta que suposa un comportament impropi en un partit de bàsquet.
• Falta desqualificant: falta personal o tècnica que comporta l'expulsió del terreny de joc i del partit del jugador o del membre de la banqueta que la comet; dues faltes antiesportives també equivalen a una falta desqualificant.
• Bonus: si un equip comet cinc faltes defensives en un període, a partir d'aquest moment totes les faltes personals defensives durant aquest període seran castigades amb dos tirs des de la línia de tirs lliures de la zona de l'equip infractor (situada a 4,60 m de la cistella, o 5,30 en mesures de l'NBA). Cada tir lliure aconseguit val un punt. També s'efectuaran dos tirs lliures sempre que un jugador rep una falta mentre es troba en acció de tir i després de les faltes tècniques, antiesportives o desqualificants. Quan el jugador rep una falta durant una jugada en la qual assoleix encistellar, es dóna per vàlida la cistella i se li concedeix un tir lliure. Quan el jugador rep una falta en intentar llançar des de la zona de 3 punts, se li concediran tres tirs lliures.
• Peus : la pilota no pot tocar els peus , si ho fa la possessió de la pilota passa a ser de l'equip contrari .

Equips

• Jugadors: Només hi poden jugar un màxim de 5 jugadors alhora per equip. És freqüent que entre aquest 5 jugadors hi acostumin a haver dos pivots, dos alers i un base.

• Suplents: En un equip poden haver un màxim de 12 jugadors convocats, 5 jugadors juguen a la pista i un altres 7 romanen la banqueta.

• Entrenadors: Hi acostuma a haver un sol entrenador en un equip, que decideix tot qui juga i qui no juga, les jugades, etc.

Altres regles relacionades amb temps màxims

• Tres segons: Aquesta regla es compleix quan un equip està atacant i entra a la zona de l'altre equip; no està permès que cap jugador hi estigui més de tres segons sense pilota. En cas contrari l'arbitre ha d'assenyalar la infracció i la pilota passa a l'equip contrari.

• Cinc segons: Aquesta norma es dona quan la pilota surt fora de banda. El jugador que ha de fer la sacada de banda només té cinc segons per passar-la, sinó la pilota passa a l'equip contrari.

• Vuit segons: Aquesta norma es compleix quan després d'una cistella de l'equip contrari, en la sacada de fons es disposen de vuit segons per a passar de mig camp.

• Vint-i-quatre segons: Aquesta norma és el temps màxim per a fer una jugada i tenir la possessió de la pilota, un cops exhaurits aquests vint-i-quatre segons la pilota passa a l'equip contrari.

Temps de joc

El temps del partit es divideix en quatre parts de 10 minuts cadascuna en l'àmbit del bàsquet FIBA, en quatre quarts de 12 minuts en l'NBA i en dues parts de 20 minuts en la NCAA. Un partit consta de quatre quarts, i això vol dir que són 40 minuts, de partit, més els temps morts, les fores i les interrupcions que pugui tenir un partit. En categories mes baixes preinfantil són 8 parts de 6 minuts a infantil són 6 parts de 8 minuts i al cadet ja es fan 4 parts de 10 minuts.

Sistema d'anotació

Existeixen tres sistemes de valoracions per als encistellaments, que són:

• 2 punts si la cistella està feta en temps de joc des d'una distancia interior de la línia de 6,75 m.

• 3 punts si està feta a través d'un llançament de més enllà de la línia de 6,75 m.

• 1 punt per a les cistelles fetes (amb el temps aturat) des de la línea de tirs lliures.

Característiques dels jugadors en les seves diferents posicions.

• Base: És l'encarregat de dirigir el partit (les jugades, les posicions, els moviments, etc.). Està situat davant de la línia de 6'75, i des d'ella maneja tot el joc.

• Escorta: Són els tiradors, solen ser més alts que el base i també és qui més passades ha de rebre. Solen ser un jugador de contacte amb altres jugadors, ja que juga per fora de la línia de 6,75.

• Alers: També són els tiradors, però aquest també poden jugar per dins. Aquests solen ser més alts i forts que l’escorta.

• Aler pivot: Normalment són una mica més baixets que els pivots. En diferencia del Pivot aquests també poden jugar per el exterior.

• Pivots: Són els encarregats d'agafar els rebots i de vigilar que l'equip contrari no penetri dins de la línia de tir. Estan situats un a cada costat de l'ampolla, gairebé sota la cistella, solen ser els mes alts de l'equip per poder agafar el rebot sene problema .

Gestions tècniques bàsiques

Defensa

• Posició bàsica:

Es fa amb les cames flexionades, els peus una mica separats, l'esquena (el tronc), recta per no perdre l'equilibri i el cap a l'altura de la pilota i mirant endavant per tenir una total visió dels teus companys i el teu adversari.Anticipació:

Es un moviment que es basa en interceptar la passada que un jugador contrari ha fet, per tal de sortir ràpidament al contraatac, o sortir des de darrera, d'una forma ordenada.

Defensa individual

És una defensa individual, cada jugador defensa a un atacant, hi ha d'estar en tot moment amb ell per evitar que li passin la pilota o bé pugui fer alguna jugada. Només el pot deixa quan li pren la pilota i els papers s'intercanvien.

Defensa en zona

Cada jugador, té un tros del camp per a defensar, i ha d'evitar que entrin o passin els contraris. És una de les defenses més bones que hi ha, perquè hi col·laboren més d'un jugador i costa més que un contrari penetri en el camp contrari.

Tipus:

Hi ha molts tipus de defensa amb zona, com per exemple:

• 2-1-2 : Un sistema força ofensiu, com mostra deixar dos jugadors avançats.

• 2-3 : Sistema mig defensiu, deixant 3 homes a sota, i amb 2 mig avançats.

• 1-2-2 : Un sistema molt defensiu, només deixant 1 home davant amb 4 darrere.

• 3-2 : Un sistema clarament ofensiu, perquè posa 3 homes davant i 2 darrera.

• 1-3-1 : Un sistema neutre, deixant 1 home abaix, 1 avançat, i els altres tres en el mig.

Defensa Mixta

Tracta de que un jugador fa només defensa individual i els altres jugador fan defensa en zona en forma de cuadrat. La intenció que té es que impideix que el jugador marcat amb defensa individual li costi rebre.

LA PISTA, LA CISTELLA I LA PILOTA DE BÀSQUET:

La pista de joc

• Una pista de bàsquet és un rectangle de superfície dura, llisa i lliure d'obstacles, que té entre 12,8 i 15,2 metres d'amplada, i d'entre 22,5 i 28,6 s de llargada.
• El perímetre de la pista ha de tenir dos metres de marge lliure d'obstacles.
• La distància del primer obstacle que es trobi sobre la pista, ha de ser com a mínim de 7 metres.
• El terreny de joc està dividit en dues meitats iguals, separades per una línia paral·lela equidistant de les línies de fons, anomenada línia de mig camp.
• Al centre de la línia de mig camp hi ha el cercle central, que mesura 3,6 metres de diàmetre.

Per a cada equip la meitat que conté la cistella que es defensa, s'anomena mig camp defensiu i la meitat de la pista on hi ha la cistella en la qual es pretén anotar s'anomena mig camp ofensiu.

• Sobre les línies de fons se situen les cistelles, que estan a 3,05 metres d'alçada i s'introdueixen 1,20 metres sobre el terreny de joc.
• Paral·lela a la línia de fons hi ha la línia de tirs lliures, que es troba a 5,80 m de la línia de fons i a 4,60 de la cistella. El cercle on es troba la línia de tirs lliures té un diàmetre de 3,6 metres. Les línies mesuren 6 cm. d'ample.
• La línia de tres punts es troba situada a 6,75 m de distància de la cistella (excepte a la NBA, que es troba a 7,25m).

La pilota de bàsquet

La pilota de bàsquet ha de ser, evidentment, esfèrica, de cuir o pell rugosa, o material sintètic, que faciliti agafar-la pels jugadors amb les mans suades. Tradicionalment és de color taronja, amb línies negres, però hi ha moltes variants. Les pilotes d'indoor (pavelló cobert) i outdoor (exterior) es diferencien en el material del qual estan recobertes.

Des de l'any 2007 a Espanya s'utilitza una pilota amb franges negres, sobre el qual es discuteix la seva durada ja que rellisca en excés.A partir de la temporada 2004-05 la FIBA ha adoptat per a les seves competicions una pilota amb bandes clares grogues sobre el clàssic color de fons taronja, per a millorar la visibilitat de la pilota tant per part dels jugadors com pel públic.

• Circumferència: 68 - 73 cm
• Diàmetre: 23-24 cm
• Massa: 567 - 629 gS'utilitzen tres mides diferents corresponents a tres grandàries i pesos segons les categories: el nombre "7", utilitzat per a bàsquet masculí, el "6" per a bàsquet femení, i el "5" per a minibàsquet i preinfantils (nens de 8 a 12 anys generalment).

Cistella de bàsquet

El tauler de la cistella és d'1,05 metres d'alt i 1,80 m. d'ample. En la part central inferior, es troba un rectangle de 0,59 m d'amplada i 0,45 m d'alçada i que està elevat del tauler per la part baixa 0,15 m, en l'interior del rectangle es troba el suport de la cistella que mesura 0,45 m d'ample. El cercle de la cistella ha de tenir un diàmetre de 45,7 cm.

L'ATLETISME

L'atletisme és un esport que consisteix en la realització de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llançaments) i proves combinades (heptatló i decatló) reglamentats per l'Associació Internacional de Federacions de atletisme, (IAAF per les seves sigles en anglès).

El mot atletisme prové de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competència, combat o similars.

L'atletisme és un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment, tant en l'àmbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els nivells. La simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva pràctica expliquen en part aquest èxit. Els primers vestigis de concursos atlètics es remunten a civilitzacions antigues.

Els Jocs Olímpics són la prova internacional més coneguda. Se celebren cada quatre anys des de 1896 i l'atletisme és la disciplina més important en ells. Des de 1982, la IAAF és l'organisme encarregat de la reglamentació, i va crear normes per finalitzar amb el període amateur de la disciplina. El primer Campionat del Món d'Atletisme es va organitzar en 1983 i tenen lloc cada dos anys des de 1991.

Les curses són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distància determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Una sortida serà nul·la si un corredor o corredora es posa en moviment abans que senti el tret de sortida.L'atleta que fa una sortida nul·la és desqualificat (en vigor des del 1 de gener de 2010). Les curses es classifiquen en:

• 100 m, 200 m, 400 m, 800 m, 1500 m, 3000 m, 5000 m, 10000 m,i La Marató (42'195 Km).
• Tanques i obstacles: 100 mt femení,110 mt masculí, 400 mt i 3000 obstacles.
• Marxa: 20Km i 50Km (masculí)
• Relleus: 4x100 m i 4x400 m.

Tipus de carreres:

1. Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys.
2. Les carreres de mig-fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres.
3. Les carreres de tanques són de 400 metres o inferiors en distància. 
4.  Les carreres d'obstacles la distància més comuna són els 3.000 metres.
5. Les carreres de relleus hi participen 4 atletes del mateix equip.
6. En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per evitar que els atletes corrin. Només se sancionarà si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km.

Concursos:

• En el salt d'alçada l'atleta ha de superar un llistó saltant-hi per sobre. La tècnica emprada actualment és la de fosbury.
• El salt amb perxa té aspectes comuns amb el salt d'alçada: l'objectiu es passar un llistó per sobre, en aquest cas, però, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa.
• El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distància horitzontal del punt de batuda.
• El triple salt és igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa).
• El llançament de pes consisteix en llançar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el més lluny possible sense sortir d'un cercle de llançament.Hi han dues tècniques per a llançar el pes: una amb desplaçament lineal i una amb desplaçament rotatori. El desplaçament es realitza per tal d´elevar la velocitat final del pes el màxim posible i aproximar-se al contenidor que és la zona més próxima a la zona de caiguda de l´artefacte. La forma lineal es realitza donant un salt en linea recta i la rotativa suposa fer una rotació sobre u mateix al mateix temps que es desplaça.
• El llançament de disc es molt semblant al llançament de pes amb desplaçament rotatori amb la diferència de la colocació de l´artefacte, ja que el disc es du amb el braç completament estirat.
• El llançament de martell consisteix, també, en llançar el més lluny possible un disc o un martell respectivament, sense sortir del cercle de llançament.Aquest es realitza donant tres o quatre voltes sobre u mateix per tal d´accelerar l´artefacte el màxim possible. El martell es porta amb els braços estirats i a diferència dels altres llançaments és l´únic que es realitza d´esquenes a la zona de llançament en la seva part final.

• El llançament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llançament es fa en un passadís, també s'ha d'intentar llançar el més lluny possible la javelina. La tècnica del llançament consta d´una carrera previa com a desplaçament i el llançament final.

LA FORÇA

La força es definida com a la capacitat dels músculs per oposar-se mitjançant la seva tensió a una resistència externa, neutralitzant-la o contrarestant-la.

Segons Stubler podem diferenciar entre:

Segons el tipus de contracció muscular

Força isomètrica: existeix tensió muscular, però no existeix moviment ni escurçament de fibres, en no vences la resistència.

Força isotònica

Existeix moviment vencent la resistència existent, podent ser:

• Isotònica concèntrica: on la contracció produeix escurçament del múscul amb acceleració.
• Isotònica excèntrica: on la contracció es produeix amb allargament del múscul i desacceleració.

Força auxotònica

Només observable en condicions de laboratori, quan es produeix simultàniament treball isomètric i isotònic.

Segons la resistència superada

Força màxima

La major capacitat d’un múscul durant el desenvolupament d’una tensió (pot ser màxima o relativa).

Força velocitat

Capacitat muscular per accelerar certa massa fins a la màxima velocitat (força ràpida, força explosiva).

Força resistència

Capacitat muscular de vèncer una resistència durant un llarg període de temps.

LA RESISTÈNCIA

La resistència física és la capacitat de l'organisme que permet mantenir un esforç físic d'intensitat moderada o alta durant un temps prolongat i endarrerir el cansament que l'exercici provoca.

Aquesta capacitat física està directament relacionada amb el consum d'ATP, ja que l'energia que necessita la fibra muscular per realitzar les contraccions que permetran el moviment, l'obtenim de la hidròlisi dels enllaços fosfòrics de l'ATP (ATP → ADP + P + energia).

La intensitat i el volum de l'exercici físic determinarà la via d'obtenció d'ATP (per la posterior hidròlisi) que l'organisme utilitzarà i conseqüentment el tipus de resistència que s'estarà treballant.

La millora planificada de la resistència s'ha de dur a terme utilitzant els sistemes d'entrenament que fan servir diferents intensitats. Hi han tres sistemes d'entrenament diferents:

Sistemes continuats:

Són aquells mitjançant els quals es fa un determinat esforç sense cap pausa. Els podem treballar a partir de diferents mètodes:

• Cursa contínua: Consisteix a córrer a una intensitat lleugera, amb un ritme constant d'execució en què les pulsacions per minut se situen entre 140-150. S'acostuma a dur a terme en un terreny pla. És un mètode utilitzat per esportistes de totes les especialitats i també es fa servir en la primera part d'un escalfament.

Exemple: córrer 20 min a una intensitat del 50%.

• Fartlek: És un joc de ritmes. Es tracta de fer una cursa contínua modificant el ritme d'execució durant l'esforç.

• Entrenament total: En essència és la suma de la cursa contínua, el fartlek i diversos exercisis gimnàstics. Les seves característiques principals són els desplaçaments a ritme moderat, els canvis de ritme i els exercisis de salts, llançaments, equilibris, girs, etc.

Sistemes fraccionats:

Són els que es caracteritzen per dividir la càrrega de l'entrenament en parts i pauses de recuperació entre aquestes. Aquesta pausa de recuperació pot ser parcial o total, cosa que depèn del sistema de desenvolupament de la condició física que s'utilitzi segons els efectes que es desitgin, és a dir, segons els objectius programats, utilitzarem diferents mètodes.

• Entrenament fraccionat: Consisteix a repetir esforços d'intensitat submàxima (75-90 % de les possibilitats de la persona), separats per una pausa de descans, en la qual la recuperació és incompleta (al voltant de les 120 pulsacions per minut).

• Repeticions: Es tracta de repetir esforços d'intensitat màxima o submàxima (95-100 % de les possibilitats de la persona), separats per una pausa de descans, el la qual la recuperació és total en els àmbits cardíac i respiratori (al voltant de les 90 pulsacions per minut).

Sistemes mixtos:

Són aquells que relacionen els sistemes continuats i els fraccionaris. Es treballen bàsicament per mitjà del mètode següent:

• Circuits: Consisteix a fer un nombre determinat d'activitats que es duen a terme en un lloc anomenat estació. Es comença per una estació determinada i es finalitza després de passar per totes les altres. A cada estació, l'activitat es repeteix el nombre de vegades que pot ser fix o variable en funció del tipus del circuit.

EL VOLEIBOL

El voleibol o "vòlei" és un esport d'equip que consisteix en fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista, principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos. La pilota pot ser tocada o impulsada amb cops nets, però no pot ser aturada, subjectada, retinguda o acompanyada. Per anotar punt, cal aconseguir que la pilota toqui el terra dins del terreny de joc de l'equip rival, respectant el reglament. Hi ha diverses modalitats segons la superfície en la que es jugui, quan es practica en una pista és voleibol, si la superfície és sorra se'n diu voleibol platja. Les regles son similars. Una de les característiques més peculiars del voleibol és que els jugadors han d'anar rotant les seves posicions a mesura que van aconseguint punts.
El camp té 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable (2,43 metres per homes; 2,24 metres per dones; altres alçades s'utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 metres de distància de la xarxa, anomenada "línia d'atac". A l'exterior de la pista hi ha una zona lliure d'un mínim de 3 metres d'amplada i un màxim de 5 en els laterals, i de 8 a la part posterior.
El voleibol es juga entre dos equips amb un màxim de dotze jugadors, sis que inicien el partit i un màxim de sis que estan a la banqueta. També hi ha variants en la que el nombre de jugadors en pista és de quatre per cada equip.
Els partits es juguen al millor de tres sets, i un set es guanya amb 25 punts ( amb un avantatge de 2 punts), excepte el 3è joc que es guanya amb 15 punts( també amb un avantatge de 2 punts ) anomenat tie break (aquest sistema de puntuació es va implementar l'any 2000).
La pista de cada equip es divideix en sis posicions numerades en la que la número 1 està situada, amb els jugadors mirant a la xarxa, a la part de la dreta més allunyada de la xarxa. Aquesta posició també és la posició des de la que es posa en joc la pilota. La posició 2 és davant de la número 1, entre la "línia d'atac" i la xarxa. Seguint per la xarxa al mig hi ha la posició 3 i a l'esquerra la 4, darrera seu la 5 i al mig de la rereguarda la posició 6.
Cada vegada que un equip guanya un punt en que el rival ha posat la pilota en joc, tots els jugadors o jugadores canvien de posició abans de fer la sacada. Així, qui estava a la posició 6 passa a la 5, i aquest a la 4, i així successivament fins a situar qui estava al número 1 al número 6.
Per començar a jugar un punt, el jugador situat a la zona 1 efectua el servei des de darrera de la línia de fons, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra dins del camp contrari o que algú cometi una infracció.

Infraccions que signifiquen la pèrdua del punt

• No es pot enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. (fora, assenyalat pels àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre)
• Ni tampoc enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. (pilota tocada, senyalat per els àrbitres amb els dits de les mans a l'alçada de la cara i refregant-los)
• Està totalment prohibit que un jugador retingui o acompanyi la pilota. (retenció, senyalat amb la el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell)
• I també que un jugador la toqui dues vegades seguides. (dobles, mostrant dos dits)
• És falta si un equip juga la pilota més de tres vegades. (quatre tocs, mostrant 4 dits)
• Que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l'acció del joc).(xarxa, tocant l'àrbitre amb el palmell de la mà la xarxa per la part lateral)
• Que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa entrant en camp contrari des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa.(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
• Que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que un lliure col·loqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest company remati per sobre de la xarxa(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si volguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
• Que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa (invasió, amb el dit índex assenyalant la línia central)
• Que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp(invasió aèria, amb el palmell mirant el terra a l'alçada de la cara)
• Que jugador o grup de jugadors de l'equip servidor es disposen de tal manera que oculten el jugador que fa el servei o la trajectòria de la pilota a l'equip contrari.Aquesta acció s'anomena pantalla.
• Que un jugador faci falta de rotació: cada vegada que es recupera el servei, l'equip ha de fer una rotació en el sentit de les agulles del rellotge. Si aquesta rotació no es fa, la pilota passa a l'equip contrari.

Els i les àrbitres també formen part del joc els i les àrbitres que controlen els temps, les accions de les jugadores o jugadors, quan la pilota ha traspassat o no una línia, les infraccions, i el marcador.

L'atac és la manera en que l'equip intenta fer punt a l'altre camp ofensivament; les accions més conegudes són:

• Servei: S'utilitza per iniciar el joc i la pilota ha de passar directe a l'altre camp. Hi ha diferents tipus de serveis: el servei baix i el servei lateral, que són més segurs però menys potents, i el servei de tenis amb una trajectòria molt més tensa.
• Toc de dits:s'utilitza normalment per col.locar la pilota perquè un company pugui fer la rematada. És un gest tècnic que s'utilitza per fer passades altes, i el moviment consisteix en flexionar les cames, estirar els braços cap a dalt, amb els colzes flexiona pilota amb els dits de les dues mans, sense acompanyar-la i sense que la pilota rodi molt.
• Rematada: Acostuma a ser el tercer toc de l'equip i pretén passar la pilota a l'altre camp sense que el equip contrari la pugui tornar.Les fases són: el desplaçament, el salt i el cop.

La batuda s'inicia depenen de si ataques amb la dreta o l'esquerra:

Si ets dretà es comença amb el peu esquerra(un pas llarg,ja que serveix per conduir-te a la posició de la col·locació,seguidament un pas petit amb el peu dret,i al mateix lloc recolzes l'esquerra i saltes amb els dos peus junts, ajudant-te amb el impuls de les mans.

Si ets esquerrà és tot el contari; comences amb el peu dret. Per aprofitar bé la batuda o carrera de remat, i rematar al punt més alt, s'ha de començar a fer la batuda quan la pilota/col·locació està al punt més alt, abans de colpejar, "carregues el colze" més o menys per l'alçada de l'orella i finalment estires el braç al punt més alt i remates amb la mà dura.

Defensa

• Toc d'avantbraços: s'utilitza per rebre la pilota després del servei o d'una rematada. Acostuma a ser el primer toc de l'equip i consisteix a tocar la pilota amb els avantbraços per elevar-la i passar-la al colocador.
• Bloqueig, és l'acció que fan els jugadors prop de la xarxa de l'equip contrari per parar l'atac. Consisteix en saltar i aixecar les mans per intentar parar completament el remat i que "reboti" a l'altre camp fent punt directe o bé, el bloqueig defensiu,que serveix per parar la intensitat del remat i que vagi a parar al teu camp.
  • Es pot arribar a fer triple bloqueig (és a dir, dels tres jugadors que estan a les posicions de dintre dels tres metres.)
  • El bloqueig no conta com un toc de l'equip,és a dir,si bloqueges, el teu equip encara pot fer tres tocs més.
  • La tècnica per dur a terme un bon bloqueig és la següent: obres les cames igual que l'amplada que les teves espatlles amb els genolls una mica flexionats per tal de no perdre temps a l'hora de saltar baixant. Els braços han d'estar flexionats amb les mans obertes, i amb un angle de 90% respecte la xarxa.(Aquesta posició es fa així per tal de que quan saltis,si tens un company al teu costat que també bloqueja no aixequis els braços de costat i li facis mal).

EL FUTBOL

El futbol és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors, i es considera l'esport més popular del món. Es juga en un camp rectangular de gespa, amb una porteria a cada un dels costats del camp. L'objectiu del joc és marcar controlant la pilota cap a la porteria contrària. Els porters són els únics jugadors que se'ls hi és permès utilitzar les mans o els braços per agafar la pilota; la resta de l'equip utilitzen el peu per xutar la pilota cap a una posició, algun cop utilitzant el cap i el tronc per controlar la pilota. L'equip que marca més gols quan acaba el partit és el guanyador. Si el resultat és d'empat al final del partit, es dóna la prorroga o ronda de penals, depenent del format de cada competició. Quan el partit queda empatat es suma 1 punt per cada un i quan un dels equips guanya li donen 3 punts.

El futbol està organitzat per 17 lleis o regles, les quals s'utilitzen universalment, encara que dintre d'aquestes es permeten algunes modificacions per a facilitar el desenvolupament del futbol femení, infantil i sènior.

Les dimensions permeses del camp són de 90 a 120 metres de llargada per 45 a 90 metres d'amplada, encara que es recomana per a partits internacionals les dimensions d'entre 100 i 110 metres de llargada per 64 a 75 metres d'amplada. Les dues línies situades al llarg del terreny de joc reben el nom de línies de banda, mentre que les altres dues són anomenades línies de fons. El terreny és dividit per la meitat per la línia central.

Al centre de cada línia de fons i endinsant-se en el terreny de joc, es troben les àrees de penal, les àrees de meta i les porteries. Les porteries estan formades per dos pals verticals de 2,44 metres d'alçada, separats entre ells per 7,32 metres. Les parts superiors dels pals són unides, mitjançant la creueta, per un barra blanca horitzontal, anomenada travesser.

Les àrees de penal són àrees rectangulars situades davant de les porteries. Aquestes es desplacen des dels pals verticals fins a 16,5 metres cap a les línies de banda, i fins a 16,5 metres cap a l'interior del terreny. El traçat de l'àrea de meta és igual, però utilitzant una llargada de 5,5 metres.

Fora del terreny de joc, paral·leles a la línia de banda, hi ha les àrees tècniques, on es situen els entrenadors i els seus ajudants, així com els jugadors suplents.

Cada un dels equips està format per un màxim d'onze jugadors i un mínim de set. Durant el partit es poden canviar aquests jugadors per uns altres, anomenats suplents, amb un màxim de recanvis segons la competició. Un dels jugadors al terreny de joc ha de ser el porter. Està permès que un porter i un altre jugador de l'equip s'intercanviïn la posició durant el partit, sempre amb el consentiment de l'àrbitre i durant una interrupció del mateix.

Cada jugador ha de portar la indumentària bàsica, formada per una samarreta o jersei, uns pantalons curts, mitges, canyelleres sota les mitges i un calçat adequat. Els colors de la indumentària d'ambdós equips i les dels porters han de ser clarament diferenciables. Els capitans han de portar alguna marca identificadora per a ser cridats per l'àrbitre quan sigui necessari, generalment un braçalet.

Cada partit estarà controlat per un àrbitre principal designat per l'organització de la competició en qüestió, sent l'autoritat màxima del partit i l'encarregat de fer complir les regles de joc. Totes les decisions de l'àrbitre són definitives. Només ell pot modificar una decisió, sempre que no s'hagi reprès el joc o el partit hagi finalitzat. A més tindrà a la seva disposició dos àrbitres assistents o liniers per a ajudar-lo en la presa de decisions. Té també un quart àrbitre a la seva disposició que és qui el corrobora, i a més controla els suplents i el cos tècnic. El quart àrbitre a més indica les substitucions i l'augment del temps reglamentari.

Per a començar el partit, un o més jugadors d'un equip mouran la pilota des del punt mig de la línia central, moment on començarà a córrer el temps reglamentari. Aquesta situació es dóna amb l'equip contrari al començament de la segona meitat. També es dóna després de cada gol, on l'equip que el va rebre executa el servei.

El reglament no especifica un temps fix de duració dels partits, encara que el més estès a nivell mundial és de 90 minuts per partit, dividit en dos temps de 45 minuts, amb 15 minuts de descans entre ambdues meitats. Si bé per a cada competició es fixa un temps per a cada partit de la mateixa, durant el desenvolupament del partit sempre es perd temps de joc per diferents situacions. Per aquesta raó, l'àrbitre principal de cada partit pot afegir un temps extra al finalitzar cada partit. Categories més inferiors a Espanya: Prebenjamí 4 parts de 10 minuts amb 5 minuts de descans a cada part, benjamí 4 parts de 10 minuts amb 5 minuts de descans a cada part, aleví dues parts de 30 minuts amb 15 minuts de descans intermig, infantil dues part de 35 minuts amb 15 minuts de descans, cadet dues parts de 40 minuts amb 15 minuts de descans intermig, juvenil dues parts de 45 minuts amb 15 minuts de descans intermig, sènior dues parts de 45 minuts amb 15 minuts de descans intermig, amateurs dues parts de 45 minuts amb 15 de descans intermig, veterans dues parts de 45 minuts amb 15 minuts de descans intermig. Cal tenir present que al futbol femení no és igual en totes les categories.

Hi ha quatre classes de jugadors: porter, defensa, centrecampista i davanter.