L'ATLETISME

L'atletisme és un esport que consisteix en la realització de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Es poden classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llançaments) i proves combinades (heptatló i decatló) reglamentats per l'Associació Internacional de Federacions de atletisme, (IAAF per les seves sigles en anglès).

El mot atletisme prové de la paraula grega "athlon" que significa lluita, competència, combat o similars.

L'atletisme és un dels pocs esports practicats de forma tradicional mundialment, tant en l'àmbit aficionat com en el transcurs de nombroses competicions de tots els nivells. La simplicitat i els pocs mitjans necessaris per a la seva pràctica expliquen en part aquest èxit. Els primers vestigis de concursos atlètics es remunten a civilitzacions antigues.

Els Jocs Olímpics són la prova internacional més coneguda. Se celebren cada quatre anys des de 1896 i l'atletisme és la disciplina més important en ells. Des de 1982, la IAAF és l'organisme encarregat de la reglamentació, i va crear normes per finalitzar amb el període amateur de la disciplina. El primer Campionat del Món d'Atletisme es va organitzar en 1983 i tenen lloc cada dos anys des de 1991.

Les curses són les proves clàssiques. Consisteixen en córrer (excepte en el cas de la marxa) una distància determinada amb l'objectiu de completar-la amb el menor temps possible. Una sortida serà nul·la si un corredor o corredora es posa en moviment abans que senti el tret de sortida.L'atleta que fa una sortida nul·la és desqualificat (en vigor des del 1 de gener de 2010). Les curses es classifiquen en:

• 100 m, 200 m, 400 m, 800 m, 1500 m, 3000 m, 5000 m, 10000 m,i La Marató (42'195 Km).
• Tanques i obstacles: 100 mt femení,110 mt masculí, 400 mt i 3000 obstacles.
• Marxa: 20Km i 50Km (masculí)
• Relleus: 4x100 m i 4x400 m.

Tipus de carreres:

1. Les carreres de velocitat són les carreres on la distància a recórrer són 400 metres o menys.
2. Les carreres de mig-fons són aquelles compreses entre els 600 i els 3.000 metres.
3. Les carreres de tanques són de 400 metres o inferiors en distància. 
4.  Les carreres d'obstacles la distància més comuna són els 3.000 metres.
5. Les carreres de relleus hi participen 4 atletes del mateix equip.
6. En la marxa els atletes han de tenir sempre un peu en contacte amb el terra, o aparentar-ho a simple vista, tot i que sovint no es compleixi completament aquesta norma, serveix per evitar que els atletes corrin. Només se sancionarà si s'incompleix clarament, l'atleta que ho faci rebrà les targetes dels jutges. Les distàncies comprenen des dels 1.500 metres fins als 50km.

Concursos:

• En el salt d'alçada l'atleta ha de superar un llistó saltant-hi per sobre. La tècnica emprada actualment és la de fosbury.
• El salt amb perxa té aspectes comuns amb el salt d'alçada: l'objectiu es passar un llistó per sobre, en aquest cas, però, els atletes s'ajuden d'una barra flexible anomenada perxa.
• El salt de llargada consisteix en fer el salt a major distància horitzontal del punt de batuda.
• El triple salt és igual excepte que des del punt de batuda fins la fossa es poden fer 2 passes per acabar amb un salt (que seria com la tercera passa).
• El llançament de pes consisteix en llançar un pes de 7,26kg el homes i 4kg les dones el més lluny possible sense sortir d'un cercle de llançament.Hi han dues tècniques per a llançar el pes: una amb desplaçament lineal i una amb desplaçament rotatori. El desplaçament es realitza per tal d´elevar la velocitat final del pes el màxim posible i aproximar-se al contenidor que és la zona més próxima a la zona de caiguda de l´artefacte. La forma lineal es realitza donant un salt en linea recta i la rotativa suposa fer una rotació sobre u mateix al mateix temps que es desplaça.
• El llançament de disc es molt semblant al llançament de pes amb desplaçament rotatori amb la diferència de la colocació de l´artefacte, ja que el disc es du amb el braç completament estirat.
• El llançament de martell consisteix, també, en llançar el més lluny possible un disc o un martell respectivament, sense sortir del cercle de llançament.Aquest es realitza donant tres o quatre voltes sobre u mateix per tal d´accelerar l´artefacte el màxim possible. El martell es porta amb els braços estirats i a diferència dels altres llançaments és l´únic que es realitza d´esquenes a la zona de llançament en la seva part final.

• El llançament de javelina en comptes de desenvolupar-se en el cercle de llançament es fa en un passadís, també s'ha d'intentar llançar el més lluny possible la javelina. La tècnica del llançament consta d´una carrera previa com a desplaçament i el llançament final.